nya no solament us absolgui de vostra ausencia, sinó que festegi'l vostre retorn amb l'esplèndit convit amb que se sol celebrar la tornada dels fills pròdics.—
Aixís me sembla a mí que dirà tot aimant de la nostra poesia que llegeixi les planes d'aquest llibre, al trobar que en elles sona la nostra llengua amb un dring que abans no tenia; i no certament perque la formació literaria de tots nosaltres no procedeixi també més o menys de la literatura castellana, ni perque alguns no hagin enriquit i fins adulterat la nostra amb accents d'aquella i de altres llengües extrangeres, sinó perque ningú que jo sàpiga entre nosaltres, havent conviscut tan íntimament com en Morera dues llengües germanes, s'ha donat en definitiu amb tanta efusió a la que li era més propia, ni l'ha tractada amb tant amor i al meteix temps amb tant respecte.
Això es lo admirable d'aquest fill pròdig: que venint tant de nou a casa seva s'hi trobi desseguida més propi que molts que mai se'n mogueren; que sens deixar a la porta ni una malla de la seva riquesa exòtica, l'hagi sabuda incorporar i confondre tan resoltament al haver pairal: que'l poeta 'ns hagi pervingut tan ric i tan castiç. Cal esser un poeta verament pera lograr semblant meravella: cal un sentit del verb que l'esperit de Poesia sols otorga als seus escullits.
Are, determinada ja aquesta modalitat més exterior de la personalitat d'en Morera en la nostra literatura, veiàm la naturalesa essencial de la seva poesia.
