Heusaquí una novela pera poetes, gairebé exclusivament. Perquè d'ella pot dir-se lo contrari de lo que solia dir-se algun temps pera recomanar obres semblants. Aquí'l savi no hi trobarà pas prou ciencia, ni'l desvagat prou entreteniment, ni l'ignorant ensenyances, ni'l preocupat distracció: sols el poeta s'hi delitarà segurament. No hi ha lo que se'n diu color d'època, amb tot i estar situada la acció en una molt marcada de la historia, ni interès en la acció meteixa, ni pintura de caracters, ni llògica de passions, ni es res més que una profonda fantasia... gairebé infantil. Es això: una obra infantil i profonda, que ni tan sols fou ben acabada. Es la concepció d'una criatura sublim començada a realisar amb poca traça i trencada per una mort primerenca; es, en una paraula, una obra romàntica, d'un romàntic primitiu; agudament romàntica; agudament cap endintre.
Romanticisme es individualisme, pel cas; i en Novalis es un poeta... deixeble den Fichte, el seu contemporani i amic. Adora'l Jo com a centre del món, com a
