intimitat. Era amic d'En Guerra Junqueiro i del comte de Monsaraz (quina preuada amistat jo també he tingut la sort de fruir al trobar-lo anant pel món), d'En Braga, d'En Ramalho Ortigão, d'En Sousa Viterbo, d'En Keil, del comte d'Arnoso i d'En Dantas. Me parlava també amb gran coneixement del nom d'aquells morts ja cèlebres, Herculano, João de Deus, Antero do Quental, Eça de Queiroz, me'n anomenava d'altres de gran valer que m'eren completament desconeguts, revelant-me una intensa cultura portuguesa, ja famosa per tota Europa, menys aquí que es ahont més interessa conèixer-la i penetrar-la. Oh! i quina alegría! Com si m'haguessin dut noves d'uns apartats germans amb els qui, per dessidia i mals atzars, no'ns tractessim desde la infantesa, i que are anessim a relligar la relació fraternal, i fossim com acabats de nàixer els uns pels altres.
Quan En Ribera me digué que ell havia traduhit a la nostra llengua moltes flors d'aquella llengua germana, aixís com algunes obres seves havien sigut traduhides i estimades per aquells germans de l'Atlàntic, i que unes i altres i algunes més que ell compongué, volia are publicar-les reunides en un llibre que enviaria allí com recort afectuós; i que volia que jo an aquest llibre hi posés un pròleg, podeu contar amb quina efusió li vaig dir que sí, sense parar-me a mesurar la meva autoritat ni les meves forces pera encapsar dignament una obra semblant. Mes jo crec que no he fet pas mal fet en promètre-li ni en cumplir-ho, perquè com la obra d'en Ribera es a un gran fi de be, lo que a mi'm manqui d'autoritat i de coneixements serà
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/280
Aquesta pàgina ha estat revisada.
