ment centralista se presenti contra Catalunya en batalla.
De la Solidaritat, un pacte resta en peu que cap català pot trencar-lo sense fer-se indigne de la sang que l'aguanta: i aquest pacte es el de no permetre que la representació de la nostra terra'ns vingui pastada de fòra. Mirèu còm els meteixos radicals que externament no s'hi lligaren, el senten tant consubstancial amb la dignitat de tot partit de Catalunya, que l'han fet respectar de la seva potencia central, recabant-ne una airosa independencia. Volèu que pugui dir-se que en això, que aquest moment es lo principal per Catalunya, ells han sigut més bons catalans que tots nosaltres?
Corominas estimat, podeu fer d'aquesta carta l'ús que us sembli mellor per Catalunya: ja publicant-la si creièu que un crit de bona intenció pot tenir entre nosaltres alguna virtut encare, o guardant-vos-la si us sembla que sols pot aumentar una confusió ja prou funesta. En tot cas us prego que la acceptèu com una expressió d'amor a Catalunya per damunt de tot, i expansió d'una amistat que sabèu ben vostra.
