presidencia, tot lo que havia fet i tot lo que podia fer encare per Catalunya?
I lo meteix diria an els altres: Per què heu de dir que avui la fè catalanista ha quedat vinculada en la Lliga, i que'ls nacionalistes anteposen la República a la patria, i que s'han tornat promotors de desordre i enemics de Catalunya, perquè formen al costat dels radicals en empreses revolucionaries? I doncs què, pretenèu que les masses, avui revolucionaries, vagin an ells per la seva bona cara o pel be que vosaltres en dièu, i al catalanisme per un cop sobtat de la gracia? Semblants miracles son massa poc freqüents perque pugui fomentar s'hi una tàctica política.
Deixèu, doncs, que cadascú faci sa via com li inspiri son amor a Catalunya; i en quant an aquest, vigili'l cadascú en sí meteix i no en els altres, que cadascú ne donarà son compte: no us llencèu tan fàcilment l'anatema, que en aquesta iglesia no hi ha més Pontífex que'l poble de Catalunya: ell es l'únic que pot dir en definitiva quins són els seus i quins han deixat de esser-ho. Allà hont hi hagi lloc per combàtre-us, combatèu-se enhorabona'ls principis, mai les persones; que prou falta li fan a Catalunya'ls seus prestigis personals en cada una de les tendencies polítiques; i cada un que n'ensorrèu l'ensorrarèu per Catalunya, i us privarèu vosaltres meteixos d'un company en la obra comuna d'exaltació de la pàtria.
I per això meteix us dic que així com us es lícit combàtre-us en nom dels principis polítics allà hont no sofreixi contradicció la causa essencial de Catalunya, així meteix fora vergonya per tots combàtre-us de cap manera o dividir-vos allí hont l'abominable encasella-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/249
Aquesta pàgina ha estat revisada.