Estimat Pere Corominas: Sí que'm feu mal lo que en «La Veu» deien de vos. Fa molt temps que es un dol per tot bon català lo que us anèu dient els uns dels altres. En nom de Catalunya, prou! Quí ha faltat? Tots heu faltat. Quí ha començat? Pregunta de criatures: en esperit tots heu començat, perquè abans de ofendre-us ja us odiaveu.
Això no ho dic per vos, que ja sé que teniu prou alt posat el cor perquè'ls odis personals no puguin arribar a torbar-lo. Però, què sou vos, ni què soc jo, ni què val la integritat de cadascú a casa seva, si així que'ns posèm tots en la plaça pública, un malastre collectiu fa que les passions d'uns quants abrandin la massa, i no 's trobi cap home prou fort dintre d'ella per domar-la ni tant sols per resistir-la? Entre nosaltres sempre resulta'l més fort el més mal intencionat, i això'ns inhabilita a Catalunya per una política catalana. Sols quan ens ve de fòra una ofensa prou forta i general per moure'ns en un odi comú, deixèm d'odiar-nos els uns als altres. I llavores d'això'n dièm amor a Catalunya. Trist amor!
Escoltèu. No estava en la nostra ànima que al dividir-nos en conservadors i progressius era, més que
