Me sembla que no'ns hem entès en això de la Lliga del Bon Mot. Jo, al menys, no puc pas entendre lo que are passa. Jo'm pensava que la Lliga del Bon Mot era purament aquell esperit comú de veneració a la paraula humana com a cosa sagrada, derivant, per l'especial amor de la llengua propia, a redimir-la de baixesa, aixecant-la un xic més cada dia envers la llum de l'Esperit. I tenia una gran fè en que això no més calia que un ho hagués dit pera que tots hi fossim desseguida, perque en substancia ja hi erem, i sols ens mancava reconèixe'ns-hi.
I creia fermament que, un cop reconeguts, tot serien alegries i abraçades i un treball més fort i viu: i que, per molt que estessim separats i fins oposats en tota altra cosa, en tocant aquesta, tot se tornaria comunió i armonia.
I en comptes d'això'm trobo amb que, tot just s'ha dit aquest nom, els esperits més alts s'adrecen i's contradiuen i's fereixen i mortifiquen i procuren rebaixar se'ls uns als altres, y tothom vol tenir rahó, no per sí, sinó contra l'altre. Què es això, germans? Oh! vergonya! Desfèm-la, desfèm-la depressa aquesta lliga, si per això ha de servir: que en comptes d'alçar el
