lir-la, ens convé començar per la primera, que es la que de moment ens fa més falta.
I posant-nos en el món d'aquí i'l de are, comencèm per preguntarnos:—Còm es que, aquesta i altres coses que passen a Barcelona, no passen en tal grau en cap més banda?
Còm es que de Barcelona se'n diu ja arreu «la ciutat de les bombes», i are de poc se'n ha dit «la ciutat famosa infame»? No'm vinguessiu amb allò de que'ls que fan el mal son forasters, porque llavores os hauria de dir que major infamia que en fer-lo hi ha en sofrir-lo, Doncs, deixem-ho correr això: som nosaltres. Per què?
Aquesta es una qüestió, en substancia, d'educació i, pel prompte, de policia, i per tant de l'Estat, no es aixó? sobre tot la última. Perque si cada ciutadà s'ha de posar a fer d'espia i armar-se a casa seva pera anar a trets amb el vehí o amb la turba del carrer, potser li sortiria més a compte anar-se'n a viure al Riff o, si vol treballar en pau, mudar-se a un país més civilisat. Doncs, aquesta es una qüestió d'administració pública; però que està dominada per una causa geogràfica.
En efecte, dintre tals i tals graus de latitut hi floreix el desordre social igualment que hi floreixen els tarongers. L'esperit revolucionari hi es fort com el vi, la brutícia de les ciutats sembla regida pel termòmetre, els mendicants hi pululen com les mosques, hi ha molta pols i moltes bullangues, i, ben mirat, no són d'origen diferent les bombes, els renecs i la moneda falsa. La bomba i el renec són, sobre tot, una meteixa cosa: un desfogament destructor de la impotencia per crear. L'àngel que volgué i no pogué esser com Deu,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/220
Aquesta pàgina ha estat revisada.
