Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/181

Aquesta pàgina ha estat revisada.

res sí que'l malentès hauria sigut terrible pera cadescú i pera la patria.

III


No creguèu mai que, arrencant d'una negació, haguèu d'arribar a cap afirmació veritable. Esser europèu per sí sol no vol dir res. Fixeu's en que aquest miratge de l'art europèu es una convergencia de l'art francès, de l'art alemany, del italià, del rús... Fixeu's en que Ibsen i la seva gent son ben noruegs, i que, justament per esser-ho amb tanta força, son tan europèus, tan humans. I Wagner, no pensà sobre tot amb el teatre nacional, i resultà de tan universal influencia? I coneixèu un esperit més fonamentalment rús que'l d'en Tolstoï, i tan humà que'ns el sentim tots a dintre de l'ànima? Mes fins a part d'individualitats tan poderoses, quina massa podriau assenyalar-me de producció artística europea que no sia marcada d'escola francesa, ni alemanya, ni russa, ni de cap determinada nacionalitat de la Europa?
I en el temps, què ha fet pes en el món sinó'ls grans moments nacionals, les grans escoles nacionals? No porten, les de gloria i influencia més universals, noms ben propis? No's diu teatre espanyol el del gran sigle, música alemanya la dels temps de Beethoven, pintura italiana la que encisa a tot el món, i arquitectura grega aquella pauta remota, però immortal, de bellesa constructiva?
I avui per avui quin es el poble que més pesa en el món sinó aquell de tipo nacional més caracterisat, més irreductible, més éll en qualsevol part del món i en