Vos diuen el noms dels fills i com la historia de cada un d'ells, que somriu i's torba mentres un s'hi fixa. La costum de la casa, el petit món que s'anava formant entre-mitj d'aquelles parets, se us va revelant amb un cert pudor a cada ordre de l'amo, a cada sortida de la mestressa, a cada trucar a la porta, i en les breus paraules i la compostura del servei...
Després us assenten a la taula parada i se us posen entorn. Hi hà solemnitat en aquell moment. Llavores sentiu que no sou una visita, ni sou un convidat a gran convit, sinó que la familia de l'amic us fa un lloc en la taula entre ella, i ningú més. Es com una comunió. Jamai els podeu voler mal an aquella gent.
Després tant se val com s'acabi de passar la vetlla, perque tot restarà confós en el gran moment en que us deixaràn sol per la nit en la vostra cambra. En aquella casa que us es tant nova, hi teniu la vostra cambra, i en ella us trobeu tancat i sol. Lo fort de l'encantament comença.
Aquella cambra es tot el vostre món conegut sospès en mitj del misteri. Allò de no saber què hi ha al costat de la vostre cambra, ni a damunt ni a sota, ni ahont dóna la finestra, si a un jardí o a un pati o a un carrer, ni quins horitzons s'hi oviren; i aquell sentiment de protecció, de que esteu voltat de persones amigues que dormen a l'entorn vostre,però no sabèu ahont. I després pensar que en l'aire d'aquella cambra hi ha sospesa una historia que us es del tot desconeguda: la gent que hi poden haver nascut i haver-hi mort en aquell llit—els crits i els sospirs que dormen en aquell aire, el primer plor i l'últim sospir—i'ls somnis que han poblat aquelles tenebres—somnis virginals, somnis de
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/140
Aquesta pàgina ha estat revisada.
