Després me recorda'l mar que'm semblà més bell que de costum, més clar i més pur al peu de les altes penyes fosques gegantinament tallades, totes treballades de baumes i còves. I avençant sobre'l mar veig alsarse sa vila veya, com somni d'antigor entre muralles, marlets y torres en runes, y pels grans esborancs se veu el mar tremolant a baix, amorós, en la platja fina. Això era cap al tart que ho veiam, i jo sentia una mena d'esvahiment delitós, com si visqués fòra del temps en un món de visió. Aquells carrerons tan foscos entre muralles, i de tant en tant la aparició clara del mar allá baix...
Després hi baixarem a la dolça platja, i sentirem aquell harmoniós parlar dels pescadors que per tot hi fan sentir la s com ressò de l'etern fresseig de vents i ones que envolta la vida llur...
Després recordo que la major part dels companys partiren cap a Sant Feliu en una barca que s'allunyà lliscant pel mar crepuscular, apareixent i desapareixent entre les negres roques de la costa: i cada volta que tornaven a aparèixer, cada volta més lluny, nos tornavem a signar l'adéu... Se perderen enllà, i's feu nit depressa.
A l'endemà dematí'm portaren a dalt d'una montanya que'l sol batia, en les ginesteres totes enceses, llençant una forta flaira damunt del mar d'un blau riquissim, a baix a gran fondaria, i immens fins a l'horitzó. Jo crec que mai més he vist tant de mar, ni tant de sol, ni he sentit tanta flaira de ginesta, que es la olor que més m'agrada...
Jo no sé què tenen les olors de la terra vora'l mar, que prenen tot seguit un alta trascendencia... Olor de
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/136
Aquesta pàgina ha estat revisada.
