saben de tocar aixís la gent de per aquí: es una banda de Toulouse habillada pour la circonstance.
Per xò tothom hi està trist aquí. Sols, de tant en tant, una tempesta passa, furienta, fent tremolar les montanyes fins a les arrels; salten arrèu torrents inaturables, el vent escabella'ls boscos que van desapareixent darrera la espessor de la pluja i pedregada. La gent tremola de debò: aquesta pobre gent se sent viure un instant en una forta realitat: tothom se mira d'un altra manera sota la amenaçadora tenebra. Fins que gira'l vent sobtadament, s'esqueixen els núvols que cauen arrossegant-se per les montanyes, riu el cel blau encare pàl-lit, tota la terra regala aigua suaument, brilla'l vert dels boscos i'l dels prats, i l'últim raig del sol ponent se posa dalt de la carena altíssima i llavores tothom alça la vista, encantat; tot artifici s'oblida: tothom somriu beatament i en alguns ulls hi espurnen llàgrimes redemptores.
