Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/41

els fills de cada mare son llençats en fileres uniformades a destruir-se...
Això es el modern socialisme portat per les invencions sobre la materia i'ls procediments mecànics que són efecte i causa de progrés, certament; però jo crec que, aixís com el progrés ha dut aquest socialisme, el progrés també ha d'emportar-se'l.
La facilitat de la comunicació material ha precipitat la gent a la congestió de les grans ciutats; però una major facilitat encare, n'afavorirà la dispersió a una vida més folgada i natural, sense que la sociabilitat hi perdi res, ans hi guanyi.
I ja se'n veuen senyals; ja les més grans ciutats comencen a esclarir-se envers els seus defòres: el telègrafo permet al polític i a l'home de negocis actuar desde la pau dels camps, i l'automòvil retorna independencia humana als agalerats en el tren. Demà la distribució elèctrica de la força a distancia deslliurarà al treballador de la esclavitut de la fàbrica i li refarà la familia entorn la llar; fins que a l'últim la ciutat tumultuosa i insana no servirà ja per res de bò a la vida social, i serà considerada com organisació imperfecta i monstruosa del passat, davant la ciutat nova constituida per una vida patriarcal intensa, per una relació social més viva i més espiritual ensemps, més purament, més altament humana...
Jo crec, en fi, que'l progrés consisteix en la indefinida exaltació de l'indivíduu, i que, sien quines sien les seves alternatives, la seva orientació definitiva es procedir de lo col-lectiu a lo individual, de la massa humana a la persona humana, produhint tipos d'home més superiors a mesura de més individualisats; que la