Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/282

tasca, are més que mai, serà el «Diari», de la direcció del qual resta més responsable, i que per altra part, més deslligat també que mai de tota política de partit i de tota actuació directa en la general d'Espanya, li ofereix el camp d'acció més adequat al seu esperit de independencia dintre la defensa dels principis conservadors fins en contra, si convé, del partit que més ha de representar-los en la política activa.En aquesta posició fa una alta aplicació de lo que sempre ha sigut el seu tema afavorit: la distinció entre la escola i el partit: ell es home d'escola, però comprenent que la puresa d'aquesta es sempre un ideal que ha de sofrir alguna disminució en la pràctica, se creu en el deure de ajudar el principi d'autoritat en qualsevulla part en que pel moment radiqui; i a la política del partit que més s'acosta an aquell ideal, en tot allò que no s'oposi a lo més fonamental dels seus principis, reptant-lo desde allí hont comenci la mancança a tals fonaments. Aquesta conducta dóna sovint a la actitut del «Diari» una aparent inconseqüència que irrita als polítics conservadors quan són combatuts per ell, i que li es tirada a la cara pels adversaris d'aquell partit quan ell el defensa en alguna de les flaqueses que li creu tolerables; mes ell no s'immuta, se sent en terrer ben ferm, acull als que hi vénen, exhorta an els que se'n aparten, i quan es atacat de movilitat pels uns o pels altres, els respòn:—Cert que les distancies entre vosaltres i jo varien, però es perquè vosaltres os moveu i jo no us segueixo i m'estic quiet en mon lloc. En aquesta situació es hont logra el màxim del seu prestigi entre la anomenada massa neutra catalana, que l'erigeix en son gran pontífex, abdicant en ell, potser més per pere-