militars; i al davant de cada moviment, popular o no, que hagi tingut alguna eficàcia, hi trobèm el nom d'algún general; i fins per molt temps aquests noms són una meteixa cosa amb els noms dels partits polítics: Espartero, pels progressistes; Narváez, pels moderats; O'Donnell per la unió constitucional. Després la revolució's diu Prim, Topete i Serrano; doncs la restauració s'havia de dir Martínez Campos. Sols la República no dû nom de general; i no sembla sinó que per haver volgut escapar an aquesta mena de fatalitat ibèrica tingués tant mala i curta vida, i hagués de morir a mans del general Pavia.
Encare la restauració té en favor seu el no haver costat gota de sang. Aquest es el primer comentari d'en Mañé an el fet de Sagunto: «La revolución ha sido vencida sin batalla de Alcolea.» En aquestes paraules hi ha tot l'home. En aquest moment que degué ésser el més lluminós de la seva vida, perquè a la fi veia represa la historia d'Espanya, en l'únic seguit que ell ne podia entendre: en el restabliment de la monarquía tradicional amb tot el contingut d'ordenació i decoro nacional que per ell s'hi implicava; i això després d'haver-ho vist tant perdut i d'haver-hi patit tant; i a més representat per un Rei jove, nou, nèt de tot lo passat i entregat verge a tota esperança d'esdevenir; en aquest moment en que sembla que'l cor del ja vell lluitador havia d'esclatar en un càntic semblant al del vell Simeó al rebre en sos braços al Messies; quan un home n'espera unes primeres paraules totes lloança, entussiasme, afirmació, heusaquí que en Mañé comença amb aquest concepte negatiu: «La revolución ha sido vencida.» Hèu-se-l-aquí a l'home de la
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/272
Aquesta pàgina ha estat revisada.
