ràcter fantàstic. Igualment fou amic d'en Posada Herrera i'n ponderava sempre la habilitat i la astucia. Aixís intimà i influhí molt en Mañé dintre la política madrilenya; aixís podia desde Madrid enviar al «Diari» aquelles correspondencies que feien més sensació allí que aquí meteix, perquè revelaven moltes interioritats polítiques ignorades dels periodistes de la capital; aixís lograren tanta eficàcia campanyes com aquella que feu en el «Diari» contra'ls estats de siti en que era tinguda quasi constantment Catalunya; aixís feia respectar la independencia de judici del «Diari» en qüestions que apassionaven tant la opinió pública com la de la guerra d'Africa.
Aquesta influencia i prestigi del «Diari» i d'en Mañé en la política española arrivà al màxim en l'any 63 quan, havent caigut del poder la unió lliberal per la dissidencia d'en Ríos Rosas, la Reina hi cridà al Marquès de Miraflores que constituhí un ministeri intermedi de tons molt temperats. En aquest ministeri pot dir-se que la política catalana del «Diari» hi tingué son representant, el per tants conceptes excel-lent Don Francesc Permanyer. Llavores fou aquell memorable i significatiu ensaig d'intervenció, de compenetració del sentit català en la política espanyola, arrodonit al ésser cridat en Mañé a dirigir el periòdic «La Època» com a orgue principal de la política d'aquell ministeri. Se'n va en Mañé a Madrid hont es rebut com un oracle; se posa en ell la més alta confiança; es admès fins als consells de Ministres; es, en fi, una potencia. Ell certament hi va amb il-lusió, sent un moment la forta fascinació d'aquell medi i de la acció plenament nacional que pot desplegar-hi; però no s'hi abandona del
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/258
Aquesta pàgina ha estat revisada.
