causa que l'impedia d'assistir a les funcions de teatre, li cedí la crítica teatral que feia en el Diario de Barcelona, presentant-lo al propietari-director Don Antón Brusi i Ferrer.
A l'entrar en el «Diari» està la personalitat d'en Mañé en plè treball de formació. Té vint i-quatre anys: la seva salut física es afavorida per aquella alegre pujada de sava que treu flor de joventut; la seva moralitat de tan bona rel ha sigut encare més enfortida per la lluita ciutadana i per l'éxit que l'ha posat en lloc tant ventatjós relativament per un jove dels seus anys; la seva intel-lectualitat s'ha enriquit pel seu propi treball i pel tracte amb el floret de joventut intel-lectual catalana. La influencia de la atmòsfera espiritual barcelonina d'aquell temps es decisiva per ell. S'està en plè romanticisme, però un romanticisme que Catalunya assimila donant-li un caràcter ben propi, i produhint un moment ben assenyalat en la nostra cultura: es el primer esclat de la renaixença espiritual catalana. En Martí d'Eixalà es el pontífex d'aquella juventut: d'ell arrenca la doble branca del saber que en filosofia assimila catalanament la escola escocesa fentne una mena de positivisme espiritualista, desplegat en les dues capitals figures d'en Xavier Llorens i en Jaume Balmes, cadascú a sa manera, encare que en tots dos amb la forta base del dogma catòlic; i en dret i ciencies socials amb la assimilació de la escola històrica de Savigny representada més endavant per en Durán i Bas, en Reynals, en Permanyer i tot lo mellor de la jurisprudencia catalana. El romanticisme literari i artístic encarna en Piferrer, en els dos Milà i Fontanals, en Pi i Margall, en Rogent, en Rubió, en Bala-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/247
Aquesta pàgina ha estat revisada.
