no les sé, pera parlar-ne. Còm es això? Jo estic en que, sabent l'amor que jo duia al gran poeta i'que servo a la seva memoria, heu judicat que en això no que no voldria deixar-me guanyar per ningú més, i que pera mí era una mercè'l donar-me aquesta ocasió de mostrar-lo.
I, doncs, be, es així; i, encomanant-me an aquest amor, i no podent-me refiar de cap tret viu i corpori, m'he llençat a repassar els llibres que Mossèn Jacinto ha deixat dels seus viatges, i, combinant-los amb el record que jo tinc de sa persona i de lo que n'he sentit dir, he procurat representar, no a l'home vivent anant pel món,—que això ja veièm que era impossible,—sinó a l'esperit que li duia i lo que aquest esperit en rebia; i així vaig a dir-vos còm m'afiguro jo l'excursionisme d'en Jacinto Verdaguer.
Excursió, pera nosaltres habitants de la ciutat, vol dir principalment anar a fora ciutat, al camp, a sos llogarets, a les montanyes solitaries, a lo que'n dièm natura en oposició a la ciutat obrada i habitada per gran munió d'homes, i al baf espiritual intens que se'n desprèn; no perquè això no sia també natura, sinó perquè alló'ns-e sembla que està més a la vora de l'origen amb tota aquella majestuosa inconsciència dels començaments.
Doncs, una excursió, pera nosaltres, es quelcòm d'exquisit, d'excitant. El nostre sentit, esmolat per la intensitat de la vida ciutadana, frueix de la natura primitiva amb un gran dalè espiritual, com volent apoderar-se'n espiritualment i fer-la viure en nosaltres amb el ritme accelerat de la nostra sang enfebrada que li manlleva frescor, comunicant-li ardor. Es un bany
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/225
Aquesta pàgina ha estat revisada.
