Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/218

— 208 —

dels altres, politics o deixeples, amics o malalts. La seva força i 'l seu saber es ell meteix; la seva acció es la seva simpatia.
Ell es de tot-hom i tot-hom es d'ell: ell no crearà en la soletat una força que, apuntalant-se en la seva persona, arrenqui a las multituts amb violencia cap a una nova direcció; sinó que assimilarà la força de la corrent en que 's trobi, se la farà seva, i la aumentarà i la apressarà poderosament. Lligat per las voluntats disperses i al meteix temps lligador, unificador d'elles, no podrà viure ni podrà influir de fòra estant, ni, un cop a dins, n'hi haurà una sola que's puga sustreure a la seva força acumuladora.
El doctor Robert fou un acumulador de la gravitació social: era un imàn humà: inactiu, inútil, mort, si isolat de les atraccions entre'ls homes; sensibilissim an elles i d'una vida i acció meravelloses sobre elles meteixes un cop entrat en la esfera de les influencies personals.
Ell sentia i feia sentir fortament la gravitació social. Me 'n recordo ben be del dia que va arribar a Camprodón, el darrer istiu que va passar-hi, que fou el darrer de la seva vida mortal. Venia de la lluita política, de la febre del parlament, de dos anys d'agitació, de meetings, d'inquietuts, de glories, d'angunies, de fermentació de tot el seu ser, i'n duia les senyals. Macilent, esblaimat, decaigut, va entrar a la vila entre la simpatia i l'entusiasme de tot-hom que l'acompanyà fins a la porta de casa seva; un cop allí va pendre comiat de la companyia amb breus paraules de fadigat agrahiment, com si ja no podés donar més de sí, i va entrar a casa seva tot corvo i rodejat dels seus. I jo,