Hi ha homes que un se'ls pot ben imaginar vivint tots sols a dalt d'una montanya, nodrint-se l'ànima d'una obscura comunicació amb les pedres i 'ls núvols i les plantes, i d'una quieta contemplació dels espais; o bé que, inflamats per l'Amor, que tot ho anima, cerquin aquella soletat pera abeurar-se de Deu en la font meteixa de la seva omnipresencia.
D'altres n'hi ha que, sense tenir la força del egoisme sublim d'un anacoreta o d'un mistic, se'ls veu naturalment sols en mitj de les agrupacions humanes, no demanant ni donant res més que lo extern de la vida social, o bé que prenen i retornen sentiments i idees, mitjansant obres i fets aisladors de la personalitat viva.
Després hi ha la gran munió dels que 's donen als afectes de la familia, de la amistat, de les simpaties, de la comunitat d'aficions o d'interessos; però que més enllà de la esfera de relació determinada per la seva activitat particular, la seva sociabilitat resta vaga, esfumada i sense més comunicació que la del contacte superficial, sense penetració.
- ↑ Estudi llegit en la vetllada consagrada a la memoria del doctor Robert, a l' Atenèu Barcelonès pel Maig de 1903.
