el caràcter d'aquella empenta primera: per la naturalesa de la festa, per l'home posat al cap d'amunt d'ella, i per lo que aquest digué a l'inaugurar-la.
Però tota aquella generació intel-lectual prou pressentia lo que n'havia de venir d'aquella obra que la vulgaritat calificava d'entreteniment literari: aixís s'explica aquella protesta d'espanyolisme que en Milà se cregué en el cas de fer al cap d'avall del seu discurs presidencial al referir-se a «si algú volgés veurer en
aquest sentiment (el d'amor a la llengua) perills i discordies, o una disminució d'amor a la patria comuna».
La figura d'en Milà resta, doncs, inseparable de la festa dels Jocs Florals i de la consideració de la seva gran trascendencia, perquè ella simbolisa la generació dels que aimaren; dels que, aimant, fonamentaren; dels que, fonamentant, prevejeren.
