com en Los proyectistas i Los pordioseros de levita, surt amb aquelles Glorias españolas en que un idealisme d'adolescent fa esclatar tota la passió i tot l'entussiasme de l'home fet. Quína passió tan alta també aquella de Recuerdos amargos contra l'encongiment barceloní! En la clausura de la Exposició, en Sardà hauria volgut una apoteosis de crits i d'entussiasme; Barcelona en pes saludant aclamadora'l final d'aquell gran moment de la seva transfiguració. Ell la sentia glatir dintre seu la trascendencia d'allò que s'acabava, i hauria volgut tenir milers de veus i de mans pera cridar i pera aplaudir; però la munió barcelonina que les tenia aquelles mans i aquelles veus, després de la última explossió lluminosa del castell de focs, desfilava ensonyada i enfredolicada amb remor confosa de passos de remat i de petites converses. Pobre Sardà!
Al cap de temps encare s'hi gira amb recança envers aquell moment que fou el del zènit d'ell i dels seus companys; i fa un hermós article dolent-se de l'enderrocament de l'Hotel Internacional, que allà vora'l mar aparegué de sobte i desaparegué com una visió de cosmopolitisme anunciadora de l'esdevenir de Barcelona.
Tot aquell període representa pera la ciutat dels catalans una febrada de creixença que, en lo intel-lectual, es principalment soportada per la generació d'en Sardà. De la Exposició ençà'ls trobèm a tots ells presidint, jutjant, donant criteri i direcció, col-laborant en publicacions de la capital política d'Espanya, fent coneixer lo nostre, alabant-ho a fòra i educant-ho a dins.
Entre'ls nombrosos articles periodístics d'en Sardà, després dels de la Exposició; entre aquella Noche de
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/208
Aquesta pàgina ha estat validada.
