i s'apoderà de cors i caps i braços; i es aquesta cosa, senyors, que are meteix ha esclatat irresistible arrossegant al poble català tot en pes envers uns nous destins meravellosos.
Y no us pensèu pas que això sigui llençar un brillant mantell patriòtic damunt les espatlles d'una institució arcaica, per haver d'amagar la seva estèril flaquetat o algun encís pertorbador que tingués en dany de la moderna poesia catalana. Jo no crec en la esterilitat ni en cap dany gros. En veritat que'ls Jocs Florals han donat lloc a una mena de poesia convencional, a un fals genre literari que ja se'n ha dit floralesc, d'un sentimentalisme superficial, d'una entonació declamatoria i d'una gran buidor en el fons; es cert que al seu calor s'han fomentat petites vanitats i han crescut reputacions enganyadores...; però, al cap d'avall, diguèu-me quína dèu de poesia vera han estroncat, quína sanitosa influencia han impedit i quín gran nom hi ha en la poesia catalana que no hagi sigut aclamat en aquestes festes.
Totes les maneres de sentir la poesia, totes les corrents sentimentals que'ls temps han dut d'assí i d'allà, i fins totes les més externes modes literaries, les veurèu representades en els aplecs d'obres premiades pels Jocs Florals; i fins, si'ls resseguiu amb atenció, hi veurèu com reflectat el pas dels temps de la poesia, la aubada, la plena llum i la declinació de les escoles, la trajectòria—diguèm-ho així—general de la nostra literatura. Aquesta trajectoria potser la trobarèm devegades un xic confosa o trencada entre'l convencionalisme toçadament arrelat en la institució, o precipitada o retardada a mercès de les circumstan-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/159
Aquesta pàgina ha estat revisada.