sia que hi ha al món, es la flor del camp que diu si una terra es floridora. Això no ho diuen pas els jardins conreuats amb terra extranya i llevors exòtiques, tancats i resguardats sota cristalls i atemperats amb estuves; sinó'ls camps lliures cobrint-se per sí sols de tota mena d'inesperades i gracioses flors al natural halè de la primavera.
Doncs no'm cal pas saber res més pera trobar-me bé del tot entre vosaltres, estant segur de que vosaltres rebreu també amb agrado les flors de poesia que us havem triat pera aquesta festa, que encare que sien flors de jardí, com criades que són cada una per la mà d'un sol poeta, hem procurat que fossen d'aquells jardins que's formen al redòs de cada casa, però amb llevors o esqueixos del camp, de modo que no semblen sinó un troç de camp que un s'ha ficat a casa pera més íntimament gaudir-se'n i mellor conreuar-lo. I si aquestes us plauen, es clar que'n voldrèu més per un altre dia, i sempre més. I aixís conrearèu els camps lliures amb amor de jardí, i'ls jardins amb l'esperit de llibertat dels camps, fins que tota la terra empordanesa serà plena de tanta i tant bella poesia, que no se sabrà si es camp o jardí d'ella, perquè tota serà pera cada hú, i la de cada hú pera tots. I aleshores aquella visió de paradís terrenal amb que l'Empordà us he dit que'm corprenia, se tornarà visió de paradís espiritual; y de vosaltres sortirà aquell esprit que ha de fer de tot el poble català el poble escullit del temps a venir, creador d'aquella meravellosa Catalunya que en el misteri dels temps ens es promesa.
Si vosaltres ho volèu, aquestes paraules us seran com profecia. Pera son compliment m'encomano an
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/144
Aquesta pàgina ha estat revisada.
