seva aparició matinal, delitosa i fugitiva, contèu quín goig m'ha de fer al trobar-m'hi d'estada entre vosaltres, i més essent pera una festa de poesia i parlar-vos en ella.
Prou m'han dit que tots plegats no la aimaveu pas gaire la poesia, mes jo he entès que lo que no aimaveu era l'artifici literari de uns certs genres dits poètics; i en això no us contradiré pas i fins us en faré alabança, perquè ho trobo molt ajustat al vostre caràcter, enemic de tota mena d'artifici.
Are, si'm diguessiu que no aimèu la poesia vera, en això no que no us alabaria gens ni mica; i fins entre mitj de tantes bones coses que'l cel i la terra us han dat, tindria aquesta mancança per una gran desgracia vostra, per un esguerrament, com si fosseu cegos de naixença; perquè la poesia es com la llum del sol, que no més cal obrir els ulls pera aimar-la. Mirèu sinó als infants, còm els ulls ignoscents se'ls en van sempre cap hont veuen més claror, i còm no volen estar en la fosca; i si obren els ulls en ella ploren fins que'ls en treuen. Doncs aixís meteix que la claror pels ulls, es la poesia pel sentit complert de l'home. I si vosaltres no la aimessiu, fóra senyal de que vostre sentit humà no era ben complert. Però, com que no m'ho creuria encare que m'ho juressiu! Perquè jo lo que veig es que ja no més en el tirat del vostre parlar hi ha una certa boniquesa, una puresa de sò i un començament de cantarella que justament són la essència mare de la vera poesia. I després veig la riquesa de la vostra poesia popular, les innombrables cançons plenes de la flaira d'aquesta terra vostra; i això no enganya; perquè la poesia popular es la més vera poe-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/143
Aquesta pàgina ha estat revisada.
