no ho sia demà per una nova art que anem trovant de dir-les o per un refinament de percepció que adquirim en escoltar-les: quí sab fins a quin punt dormen encare els nostres sentits! quí sab el desvetllament que cap encare en ells! Quí sab si'ls Jocs Florals tornaràn a lograr aquella ingènua armonia de vida complerta que un temps tingueren, però amb la ingenuitat d'una vida complerta en més alta naturalesa. No pensèu, doncs, com molts, que aquestes festes, tal com solèm celebrar-les, sien sols el tribut al bell record d'un món passat; penseu que, a més, i sobre-tot,són l'acatament a un més bell esdevenir pera el que cal conservar intacta aquesta aparent dualitat essencial de la nostra naturalesa humana que es la que n'ha d'ésser embellida.
Es per això que celebrèm aquesta festa en una pasatjera desarmonia d'esperit entre'ls poetes, els jutjes i vosaltres: els poetes que s'han inspirat en la soletat pensant amb el públic; nosaltres que en igual vacil-lació jutjarem; i vosaltres que amb tot un altre esperit jutjarèu are'l nostre judici. Puga la bella esperança que he volgut encomanar-vos, fer-vos piadosos; i algún gra de la vera poesia escampar damunt de tots sa fragancia redemptora de tota contingencia, triomfadora del temps, del lloc i de la manera, al fer-vos sentir lo immutable del moment etern en que ha sigut creada.
