vingudes d'una mà divina, i'n flairèm la essencia amb un altra delicia més pura. Cert que no farèm a l'infant cap cumpliment pel treball, que no ha tingut, en trobar-les; mes prenent-lo en nostres braços el besarèm en les galtes amb una gran alegria que'ns farà iguals an ell en aquella hora.
I això es lo que jo trobo, tot en tot, en el Don Joan: que fa alegria, la alegria santa de la aparició espontania del ser al travers de la forma; la alegria de l'armonia interior de les coses súbitament revelada, la alegria de, al travers de tot, veure-hi bellesa.
I així es còm jo veig el seguit de les escenes del Don Joan, les tendres, les còmiques, les apassionades, les solemnes i doloroses: amb vivacitat i gracia; com coses que passen, però que passen brillantes de sentit, transparentes de la puresa de la llur essencia, teixint la meravella musical del drama. I de cap a cap d'ell veig passejar-s'hi la airosa figura de l'hèroe, enganyant, matant, seduint, rient, desafiant, ferint o acaronant, però sempre amb un bell cant als llavis, crudel i ignoscent com l'amor, com la vida, serè com ella damunt dels més grans desastres, rient fins davant la immensa solemnitat de la mort, i sols al contacte del sofriment material que aquesta li causa, morint fent ai! ai!, dolorosament admirat com un infant qui's punxa cullint roses.
Això es la substància de lo que m'ha fet sentir la música del Don Joan, i de lo que m'ha fet pensar son contrast amb el llibre d'hont s'alçava. I'l sentiment i la idea se'm revelaren fosos en una sola sensació davant d'un fet d'una gran simplicitat com solen ser-ho sempre'ls fets més fortament reveladors de la vida.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/122
Aquesta pàgina ha estat revisada.
