ner: la proporció en que estava dotat dels elements que li calien pera fer la obra que feu, i la conciencia que ell tingué d'aquella proporció pera aplicar-la an aquesta obra: aquí està'l secret de la seva gloria i de la seva influencia artística. Perquè hi haurà hagut músics més grans; però si ell hagués sigut més gran músic, potser hauria fet menys cas del teatre; si hagués sigut menys home de teatre, no hauria pogut crear la justa plàstica de les seves concepcions musicals, ni sugerir-la a un altre; i si hagués sigut un alt poeta, hauria sigut pot-ser un petit músic, per una misteriosa antinomia que jo no'm puc be explicar, però que fa pressentir la impossibilitat de que un Beethoven i un Shakespeare se trobin sota una sola testa. I si posseïnt aquell equilibri de facultats, no n'hagués posseït ensemps l'instint crític o la conciencia, hauria be pogut esgarriar-se pel camí solitari de qualsevulla d'elles i la seva obra no existiria. Mes are ella existeix i nosaltres, al admirar-la, admirèm també'l geni crític de qui la sabé crear. Perquè la atmosfera de crítica que ha envoltat el segle xix i que, havent-la respirada tots fortament, produí un Wagner entre nosaltres, es la que ha donat an aquella admiració un bull de fanatisme que no més sol alçar-se entorn d'aquells homes que, per sota del seu valer universal, són molt intensament fills del seu temps.
Mes l'exemple característic de la transfiguració que us he dit de la paraula per la música, no es pas en Wagner que jo'l trobo; me cal un major desequilibri, una major disparitat entre abdues concepcions, poètica i musical, menys unitat d'inspiració: me cal la santa inconsciencia de l'atzar en l'encontre dels dos elements.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/114
Aquesta pàgina ha estat revisada.
