Aquesta pàgina ha estat validada.
94
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
floreix encara per ça o enllà
i té paraules una mirada
i volen riures per l'aire clar.
Ja la verema s'és començada
i els raïms cauen sense parar.
Ara les vrêmes ja són finides.
Resten les vinyes en solitud,
talment com mares adolorides
pels fills que uns altres se'ls han endut,
i en la cruesa de llurs ferides
hi ha una futura decrepitud.
Ara les vrêmes ja són finides.
Resten les vinyes en solitud,
i al lluny ressonen, mig decandides,
unes complantes de joventut.
