Aquesta pàgina ha estat revisada.
578
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
El retorn
L'ocell que fuig, la rosa que es mig bada,
el sol, l'oreig, el rieró d'argent,
¿no són la veu amiga amb què el present
em crida al seu redós altra vegada?
Si en el món dels absents m'he submergit
i he remogut les ombres d'altres dies
—explorador d'incertes llunyanies
a través de les boires de l'oblit—,
ara sento l'enyor de retornar
a l'avui negligit, a tantes coses
que al meu entorn tenen un viure clar.
Só el nauta que, tornant dels blaus confins,
veu ja les tosses verdejants dels pins
i es deleix per la flaire de les roses.