perdut el contacte amb el meu passat,
era com un altre de mi separat
i el record amable del temps d'infantesa
venia mig tèrbol i com de sorpresa.
Mes ara m'envolten les coses d'abans;
el record s'aviva d'aquells temps llunyans
i com si debades passessin els dies,
pròdigs d'enyorances i de melangies,
em sento altra volta petit com ahir,
amb tantes de coses que em parlen de mi.
El passat, de sobte, fa una llum més clara
i una gran dolcesa del meu cor s'empara.
Sóc entrat a casa pel mateix portal
que em duu la fragància de la llar pairal
i així que arribava al peu de la porta
talment deia: —Mare!—, com si no fos morta.
I la veig encara, somrienta, com
m'enrotlla en sos braços, i sento mon nom
eixir dels seus llavis com una carícia
que l'ànima emplena de suau letícia.
Després surto a veure l’eixida, que té
el safareig, la parra i aquell magraner
on vint anys enrera, lleuger, m'enfilava
per heure la fruita que el sol esberlava.
A fora, el paisatge és igual que ahir,
igual la muntanya i el poblet veí
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/507
Aquesta pàgina ha estat validada.
506
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
