El meu poble
Jo tinc el meu poble com el té tothom.
No cal pas que digui quin és el seu nom;
no cal que les seves virtuts altifiqui
ni les seves gràcies una a una expliqui
—si una muntanyola li fa de capçal
i besa ses plantes un riu immortal—,
perquè arreu hi ha viles i ciutats i pobles
més grans, més formosos, més vells o més nobles,
i també podrien ser cantats com tu
amb versos que fossin com un calc segur.
Quan dic el meu poble ja he dit ta lloança
i perquè t'estimo sense comparança,
que enlloc sentiria ço que sento aquí
on totes les coses em parlen de mi,
on totes les coses em són conegudes
i m'evoquen hores dolçament viscudes,
quan no coneixia més amples confins
que aquestes muntanyes d'alzines i pins.
(Això és el que dóna sentit a eixes coses.)
La vida s'esfulla mateix que les roses
i el temps se n'emporta les fulles —els anys—
com el vent s'emporta les roses dels tanys.
Si jo me n'anava per altres contrades,
lluny d’aquestes velles parets venerades,
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/506
Aquesta pàgina ha estat validada.
NOUS POEMES (1924)
505
