IV. Caçant
M'estic quiet amb l'escopeta al braç,
l'ull vigilant, vora la torrentera.
Per dintre dels espessos bardissars
el gos caça amb delera.
Oh, gos fidel, company lleial
que m'has seguit amb confiança!
Jo sols espero ton senyal,
impacient de la tardança.
Talment al món no hi ha res més per mi
fora de tu, oh gos ardit que frisses,
i del conill que ha de sortir
del cor de les bardisses.
Res no em distreu: ni el desconcert que fan
les garses baladreres,
ni la merla que fuig amb el seu cant,
ni el puput de volades matusseres,
ni l'escainar de les perdius
en els vinyars de l'altra banda,
ni la vaga cançó dels pins altius,
que una aura fina branda.
Es va allargant l'espera i el sortir
del conill cobejat. Mes, de sobtada,
veig una taca roja dalt d'un pi,
movent-se refiada.
Apunto bé, que no perdés el tret,
i el tret fendeix la quietud agresta.
Cau l'esquirol i resto satisfet
i el gos me'l porta, bellugant la testa.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/494
Aquesta pàgina ha estat validada.
NOUS POEMES (1924)
493
