Aquesta pàgina ha estat validada.
492
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
III. Cap al bosc
El sol és més amunt; l'hora és més clara;
el cel va fent-se blau
i jo me'n pujo ara
per un vell caminet tot ple de pau.
Vell caminet que suaument t'enfiles,
entre les vinyes i el torrent pregon
i em portes cap al bosc d'ombres tranquil·les
on és l'oblit del món!
Pel sauló que rellisca, ben estreta
l'espardenya al turmell, vaig caminant,
penjada al muscle l'escopeta,
el gos al meu davant.
Passa un airet molt fresc. ¿És que remembra,
potser l'última pluja? Mor l'estiu,
les nits s'allarguen i arribà el setembre,
caigué l'ametlla i canta la perdiu.
I, lluny de la ciutat i el seu bullici,
el peu lleuger i el pensament tranquil,
lliure l'esguard i amb un novell desfici,
vaig enfilant el corriol humil.
