Poema d'un matí de setembre
I. La drecera
Enllà he deixat la blanca carretera
vorejada d'acàcies i pins
i m'he perdut tot sol per la drecera,
vinyes i camps endins.
Ahir plogué tota la tarda i ara
sento en el rostre una frescor plaent;
veig cada cosa més precisa i clara
sota el cel transparent.
El sol s'aixeca radiant i lluen
els verds, que tenen un esclat més viu;
encara els marges del camí traspuen
i remoreja el riu.
Tresco amb delit per sobre l'herba humida
—hi ha trèmuls diamants pertot arreu—
i sento com si s'aclarís ma vida,
i és més lleuger mon peu.
Al meu voltant reposo la mirada:
Oh vinyes que el setembre daura ja!
Oh ceps feixucs de tanta raïmada!
Quin bo feu de mirar!
Com un raïm madur, tot fresc encara,
transparent i daurat com el matí,
me'l menjo lentament i sento ara
la frescor del paisatge dintre mi.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/491
Aquesta pàgina ha estat validada.
OBRA POÈTICA, VOLUM I (1914-1936)
490
