A un amic
Oh tu que fores corferit un dia
d'uns ulls tan bells que et varen fer poeta;
d'uns ulls on, pèrfid, Eros s'escondia
fent de cada mirada una sageta.
Oh tu que vas sentir-te —en les serenes
hores d'adolescent—
un foc ardent dintre les venes
i dintre el cor un voluptuós turment.
I el servaves, el cor, per ton aimia
com un present de sang
a dins el qual la vida s'estremia
com volent-se escapar per l'esvoranc.
Oh amic que de l'amor la malaurança
plores avui, adolorit,
perquè en tos braços ella no descansa
i a un altre diu marit!
¿És que sols pot florir-hi una vegada
l'amor en ton verger?
Amic: no et cal pensar en l'amor passada
sinó en l'amor que ve.
Deixa que passi un dia i altre dia
i del temps —que ho pot tot— hauràs consol.
Obre la porta de ta melangia
i entri a dins teu un altre sol...!
I tingues sempre oberta la ferida
que es féu en el cor teu
perquè la nova amor més de seguida
hi entri i el teu dolor sigui més lleu.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/48
Aquesta pàgina ha estat revisada.
