Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/47

Paraules a l'amiga

Jo et veig, en la llunyança dels teus anys primicers,
i encara ets com llavores petita. Falaguers
els dies teus passaven per sobre de ta vida,
rierol clar damunt d'una prada florida.

Llavores, simplicíssima com un palmó novell,
el món no era per' tu com és avui. Més bell
el veies, a través de ta infantilitat,
com un país de conte, com un món encantat.

Llavores eres tota radiant de serenor,
clara d'ingenuïtat i blanca de candor;
i cantaves la joia dels teus anys primicers,
i els anys, passant, et deien: —Adéu—, per sempre més.

Per' tu aquell temps, amiga, no tenia demà,
que encara imaginar-lo, llavores, no sabies;
i eren brunzir d'abelles les teves alegries
a l'entorn del teu cor, que era un rusc jovençà.

Oh l'adorable encant de ta simplicitat!
Hi havia en els teus ulls la gran diafanitat
dels verges pensaments que dins ton front volaven.
Ton front era una estrella brillant de castedat
i encara estranys neguits ton cor no acongoixaven.

Als meus petons llavores ton rostre s'oferia
i els llavis teus tornaven mon bes, graciosament...
Llavors eres petita; ton bes era innocent
i una dolçor paterna per' tu el meu cor tenia.

Mes, ara no ets petita. La teva formosor
té dignitats de dona. La llei del nostre amor
el temps l'ha canviada. El bes, avui, tindria
un diferent sentit i un diferent sabor:
si jo et besés, ton rostre, discret, enrogiria;
besant-me a mi, ton bes potser fóra traïdor!