Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/41

IV

Jo sé, oh, dolça Pressentida,
que seràs realitat!
Vindràs, esvelta i polida,
tota plena de bondat;
seràs de gràcia vestida,
tal com t'hauré imaginat.

La llum que l'ànima emplena
serà en tos ulls com un cant;
i en ta faç, bella i serena,
com una núbil ofrena,
roses d'amor floriran.

En ton llavi coral·lí
—calze d'ignota ambrosia—
hi haurà un somriure diví
coronat de poesia...

I davant ta gloriosa
i adorable excelsitud
ma veu serà tremolosa
per a dar-te el meu salut
i oferir-te l'ígnia rosa
de la meva joventut.

Oh, el repòs del meu corcer!
Jo la llança et rendiré
del meu vers, en vassallatge,
i a tu la consagraré,
senyal d'etern homenatge.

I esdevindràs plasmació,
pels meus ulls, de la Bellesa;
i el meu cor adorador
serà llàntia sempre encesa
per la teva adoració.