Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/36

Poema de l'amor imaginària

I

Jo voldria fer la glosa
de la meva jovenesa.
Jo diria que és la rosa
tota oberta i tota encesa

de color, que omple el meu viure
d'un perfum embriagador;
rossinyol que canta, lliure,
damunt del goig i el dolor;

verger prolífic que esclata
en superbes floracions
de somnis i d'il·lusions
que fan la vida més grata,

i té en la calma plaenta
on el meu cor s'ensomnia
per mon ànima sedenta
la font de la poesia:
la font d'aigua transparenta
que fa la set més ardenta
com més s'hi beu cada dia;

que és un vibrar d'emoció
davant la santa bellesa
i un transformar en cançó,
que surt pels llavis, despresa,
la profunda sensació
del meu cor adorador,
de tot ço bell arquimesa;

que és un corcer que no es cansa
d'avançar a l'ignorat
mentre jo brando la llança
del meu vers; que és la bandera