Aquesta pàgina ha estat validada.
EL CANT DISPERS (1918)
297
Veig una noia que porta una rosa a la mà
Veig una noia que porta una rosa a la mà.
Talment diria que el dia se'm tora més clar.
¿De quina guisa més bella podies sorprendre'm, abril,
que amb una rosa gemmada i una donzella gentil?
Oh, estrofa viva, poema no dit ni rimat!
Dius, en un mot, joventut, primavera i beutat.
Ja res del dia no em pot justament enutjar:
veig una noia que porta una rosa a la mà.
