Aquesta pàgina ha estat revisada.
Romanç de les hores
És cada hora una amada.
—Quantes amades cada jorn?—
Volent-les totes, cada
una se'm mostra díscola a son torn.
Mon domeny jo voldria damunt d'elles;
que cada una fos a mon albir
com al so de la dansa les donzelles
que les fa amb el seu ritme obeir.
Mes elles passen a lloure
i ma paraula no volen oir:
totes plegades em fan moure
i, essent de totes, cap no és per mi.
