Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/286

Aquesta pàgina ha estat revisada.

El tresor

Sou cobejables ensems que temibles,
dones d'egrègia beutat, o neguit!
Les mitjanies torneu impossibles:
sou raig de sol o brunor de la nit.

Qui de vosaltres pot heure fortuna
és el més ric. I el seu goig és tan gran
com el del míser aquell qui tot d'una
veu la seva arca vessant.

Mes, si el tresor sens mesura
feia el seu viure content,
com fóra afrosa sa malaventura
si l'arca buida veiés novament!

Sou cobejables ensems que temibles,
dones d'egrègia beutat:
car, si sublims en l'amor, sou terribles
en el refús, quan l'amant heu deixat.