Aquesta pàgina ha estat revisada.
Plany
Finit son cant, sola i bella,
així parla la donzella,
ara que el dia es deixonda,
i els ocells deixen la fronda:
—¿Per què ma joia, Senyor,
no és joia, sinó dolor?
»Passen moments de ventura
que l'ànima es transfigura.
»Sota l'oblit benestant,
l'esperit es torna cant.
»Mes l'esperit emmudeix,
Senyor, si ningú l'oeix.
»De tan intensa alegria
em sobta la melangia.
»La copa vol sobreeixir:
la joia no cap dins mi.
»0h, si pogués deslliurar-la
i en altra copa vessar-la!
»Mes, ai!, l'anhel és en va:
la copa cau de la mà.
»¿Per què ma joia, Senyor,
no és joia, sinó dolor?
