Aquesta pàgina ha estat revisada.
El rossinyol i la donzella
Cantava. Dins el vernal
capvespre, mon cor bevia
la divina melodia
de sa veu clara i frescal.
Però de sobte tornava,
el meu consol, desconsol,
que ella son cant deturava
per escoltar el rossinyol.
No coneix pas la sobtada
congoixa que m’invadí:
quan fou sa veu estroncada
mon cor semblava morir.
ni mai l'ocell no sabria
com son bell cant m'enujà,
ni com mon cor el blasmà
mentre ella s’hi corfonia.
