Aquesta pàgina ha estat revisada.
La donzella dels ulls blaus
A Josep Moysset
De veure els teus ulls, donzella,
qui no remembra la mar?
Blaus i profundes com ella
i oberts al llarg navegar.
A l'ombra de l'oblidança
tranquil roman el meu cor,
com un vaixell dins el port,
quiet damunt l'aigua mansa.
Mes ara, davant la blava
temptació dels teus ulls,
par que renovi la brava
força que mou els esculls.
Donzella, clou la palpebra
i l'ull em sia escondit
com la mar, quan ve la nit
i s'acotxa en la tenebra.
Car tem avui el meu viure
la inquietud i l'atzar.
Oh, aquest repòs d'ésser lliure
i tranquil, vora la mar!
