Com la fruita
que es torna madura
La bellesa creixent del teu cos
és la fruita que es torna madura
dins la pau benaurada del clos
que el deler d’abastar-la detura.
No ets la dona madura i cabal,
conscient de la pròpia bellesa,
que llegeix com l’esguard sensual
i pressent l’amorosa escomesa.
Ni una engruna de tèrbol pensar
neguiteja ta vida tranquil·la
i no veus si defora el llindar
un esguard cobdiciós et vigila.
Ai, l’esguard de lascívia lluent!
Ai, la boca que espera amb desfícia
que la tanca s’obrís un moment
per gustar la teva aspra delícia!
Mes d’això tu no ets a l’abast
i ni el goig de saber-te innocenta
t’és donat de gaudir; el contrast
no perceps, puix al mal ets absenta.
Temptació dels sentits és ton cos,
com la fruita que l’arbre fa tòrcer,
i sols tu, benaurada en ton clos,
desconeixes la llei de ta força.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/263
Aquesta pàgina ha estat validada.
