Oració de la Pasqua
La glòria de la Pasqua no seria
tan resplendent, Senyor,
si no sentíssim la malenconia
dels dies de dolor.
És per llei del contrast que ens és donada
la intensitat del goig present:
sols en la fosca brilla l'estelada;
és més preat ço que és absent.
El nostre cor, entenebrit suara,
rep la calor dels raigs novells
i és com un arbre quan el jorn s'aclara,
balancejant i arremorat d'ocells.
Més que no pas ahir la dolor vostra,
sentim avui la glorificació
que us abelleix i divinitza el rostre
i us aixeca en l'espai, triomfador.
I tant ens enlluerna aquesta glòria
—i a tota glòria és tant el cor donat—
que ja quasi s'esfuma la memòria
del sacrifici consumat.
I ens diu el cor que no en podem ser dignes
—i tant com la voldríem compartir!—
si dels jorns tràgics no servem els signes
i l'amor vostre no sabem capir.
Vós ens lliureu d'arestes
el camí dur, a l'hora dels fatics;
nosaltres celebrem les vostres festes
prò en la dolor us abandonem, inics.
Cal, si us volem acompanyar en la glòria,
fer prometença de fidelitat
i dels dols vostres viure la memòria
per tal que el goig sia dignificat.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/235
Aquesta pàgina ha estat revisada.
