Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/231

Oració del capvespre

Ara, Senyor, que un altre dia fina
en l'agonia de la posta d'or,
i ja la calma de la nit veïna
besa les coses i també mon cor,

deixeu que us digui l'oració que puja
del fons de ma poruga humilitat
com l'alè del terrer sota la pluja,
Vós, que sou pluja d'etemal bondat.

Mercès, Senyor, que un altre dia em dàveu,
essent cada hora l'hora de la mort;
mercès, Senyor, que el cos em vigilàveu
de tot perill i el manteníeu fort,

i amb el treball heu emplenat mes hores,
perquè la vida no se'm fes vulgar,
i heu allunyat el tedi de mes vores
fent-me les hores Fàcils de passar.

Mercès, Senyor; però ma veu tremola,
perquè comprenc fins on he estat mesquí;
i un plor quiet de compunció s'escola,
calladament, al fons de tot de mi.

Car si bé és cert el benefici vostre,
no menys ho és el meu oblit ujós;
com que els meus ulls no us poden veure el rostre,
ni una hora sola no he pensat en Vós.

Ni un sol moment no he fet de Vós memòria,
en alabança o remerciament,
i, com Caí, mon fumerol de glòria
he deixat perdre descurosament.