Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/190

Aquesta pàgina ha estat validada.
NOVES CANÇONS (1916)
189
 


Jo anava per la selva cercant la poesia;
tenia una infinida pruïja de cantar.
De tots els vents la selva, sonora, s'estremia
i el seu remor llavores nodria mon cantar.

Mon pensament es feia captiu de l'harmonia
com l'arbre de la selva del vent que el fa cantar.
Cantava tota cosa: d'un xic de poesia
en feia una música molt llarga d’escoltar.

Ara só descurós de vana harmonia;
no em tempta la pruïja de solament cantar:
cerco menys la música i més la poesia
i sols així voldria mon cant, ara i demà.

M’endinso en l'ampla selva, cercant la poesia;
ja la remor del vent em temptaria en va.
Com un brollar de font mon cant jo vull que sia:
profund i mesurat, perseverant i clar.