Aquesta pàgina ha estat revisada.
SONETS (1915)
Amor...
Amor, amb les sagetes afilades
del seu buirac, fereix sense consol
quan menys hem freturat el desconsol
que em donen ses ferides impensades.
La nostra voluntat és endebades
si de l’amor seguim el corriol:
quan volem avançar l'Amor no ho vol
i empeny, quan no ho volem, nostres petjades.
Acerbament, Amor, t’he maleït
perquè a voltes mos precs has desoït
negant al meu voler lo que ansiava...
Mes jo em rendesc al teu domeny tirà,
que en contra teu no ens és donat lluitar,
car nostra vida és del teu braç esclava.
